Software lliure per a la creació artística
Cada cop són més els artistes visuals i músics que decideixen utilitzar eines lliures de patents. Els trets més característics d’aquestes eines com ara la disponibilitat, el marc legal, l’existència de comunitats d’usuaris i de desenvolupadors són alguns dels factors que influeixen directament en aquesta decisió.
Una altra de les propietats més interessants és la lliure modificació del codi en funció de les necessitats de l’usuari i la relació directa amb els desenvolupadors podent proposar millores.
Donat aquest intercanvi no és gens estrany que artistes i desenvolupadors de software o hardware treballin plegats en nous projectes, aconseguint fites conjuntes.
Existeix un gran ventall d’eines dedicades a tasques multimèdia. Entre elles cal destacar les següents:
- Entorn per la creació de continguts 3D: Blender
- Creació de gràfics 3D: POV-Ray
- Edició d’imatge: GIMP, Inkscape
- Edició de vídeo: Cinelerra, Kino, Lives
- Edició d’àudio: Audacity, Ardour, Hydrogen
- Processat de vídeo en temps real: Delvj, FreeJ, Bomb, EffecTV, Fluxus, Gephex, HasciiCam
- Processat d’àudio i vídeo en temps real: Puredata, Jashaka, Veejay
- Llenguatges de programació multimèdia: Processing, openFrameworks
Altres artistes decideixen no fer el salt a aquest tipus d’eines en el seu àmbit de treball, ja acostumats a idear projectes amb eines propietàries d’alt nivell. Entre aquestes eines cal destacar Photoshop, Illustrator, Premiere, Flash, After Effects, 3ds Max, Modul8, Resolume, MAX/MSP, Cubase, Reason o Ableton Live.
Triant software lliure un mateix es fa partícip del desenvolupament de les seves eines d’ús quotidià. Les necessitats es proposen a les comunitats de desenvolupadors i d’usuaris, generant futures extensions.
La majoria de desenvolupadors treballen sense cap interès econòmic en els seus temps de lleure generant noves aplicacions o extensions fet que alenteix el procés d’elaboració de l’eina resultant. Per altra banda, el nombre de persones que poden obtenir i manipular aquest codi queda fora dels recursos que pot assolir una entitat privada.
Algunes de les eines lliures més utilitzades han aconseguit subvencions de diferents tipus d’òrgans, gràcies en part a la seva utilitat i l’afegit d’oferir públicament la seva confecció.
La societat cada cop més respon a la ideologia de la col·laboració ciutadana, i del desenvolupament pel bé comú. D’aquesta manera apareixen formes de concentració d’usuaris com ara tallers, exposicions i espais per a desenvolupadors.
